Caminant cap a l’erradicació de l’aporofòbia

El Primer Congrés Internacional sobre l’Aporofòbia, celebrat els passats 30 i 31 d’octubre a Barcelona, ha reunit més de 250 acadèmics, investigadors socials, treballadors i membres de l’Administració per compartir experiències, evidències científiques i debats sobre el fenomen de l’aporofòbia.

L’aporofòbia fa referència a l’odi, l’aversió o el rebuig envers les persones que viuen en situació de pobresa. Seguint Adela Cortina, creadora del terme, la nostra societat és aporòfoba, i disposar d’una paraula amb què poder referir-nos a aquesta xacra social ens permet prendre’n consciència i començar a treballar per erradicar-la.

Allà on de vegades creiem veure manifestacions racistes o xenòfobes, el que en realitat observem són conductes aporòfobes. L’aporofòbia es troba a la base de la majoria dels fenòmens discriminatoris. Hi ha dades que ho confirmen: segons l’Observatori Hatento, el 47 % de les persones sense llar a Espanya ha patit delictes d’odi; concretament, a la ciutat de Barcelona, on s’ha celebrat el congrés, el 76 % de les persones que viuen al carrer manifesten haver experimentat almenys una situació de discriminació pel simple fet de viure-hi. Tal com vam escoltar de boca de Mouhamadou, Gaye i Estebana, tres persones que han viscut l’aporofòbia en la seva pròpia pell, el rebuig patit és destructor: «Caminava amb la mirada fixada a terra. Ja sabia que ningú no em veia, però no volia que ningú s’adonés de la meva presència».

L’aporofòbia suposa un problema i un repte en clau democràtica. No només afecta la persona pobra que la pateix, sinó també la mateixa societat que la practica, en posar en qüestió pilars fonamentals de les nostres cartes de drets, com ara la igualtat o la dignitat de la persona.

El congrés ens ha ensenyat que l’aporofòbia pot adoptar diferents formats i que és possible començar a generar dades sobre aquest fenomen. Creiem que és fonamental la producció d’indicadors que ens proporcionin evidència científica sobre aquests tipus d’aporofòbia. El congrés també ha servit per aprofundir en les raons psicològiques, antropològiques i filosòfiques que fonamenten l’aporofòbia. Considerem necessari continuar aprofundint-hi per fonamentar encara més i millor les causes que sostenen en nosaltres un comportament tan arrelat.

L’aporofòbia ens obliga a incorporar a la nostra mirada de justícia un deure superior. Un deure que va fins i tot més enllà de garantir els drets de les persones pobres. Alhora que lluitem contra les causes que generen desigualtat i pobresa involuntària, hem de treballar pel ple reconeixement i l’acceptació de la persona en la seva dignitat, independentment de la seva condició econòmica. Caldran noves instàncies i discursos ètics renovats que ens empenyin i ens interpel·lin a treballar en aquesta direcció.

Creiem que ens queda un llarg camí per recórrer per fer que la nostra lluita contra la pobresa sigui també una lluita pel reconeixement i la plena inclusió, però estem convençuts que val la pena fer-lo. Acadèmics, organitzacions socials i professionals ens emplacem a continuar caminant junts, creant una xarxa de recerca a escala internacional, fomentant l’estudi i l’evidència sobre l’aporofòbia, i convocant nous espais de reflexió i treball. Però, sobretot, fem una crida a sumar esforços per donar a conèixer i conscienciar la societat sobre aquesta problemàtica, construint així una societat on l’aporofòbia no tingui cabuda.