31 de juliol de 2023

L’aporofòbia és un neologisme creat per la reconeguda filòsofa espanyola Adela Cortina per descriure el «rebuig als pobres». De fet, és habitual observar com les persones no pobres tracten les persones pobres amb aversió, antipatia, desconsideració, menyspreu i fins i tot odi. El concepte d’aporofòbia ens ajuda a entendre com una sèrie de fenòmens socials estan realment connectats i formen part d’una mateixa història. Els discursos aporòfobics seleccionen les seves víctimes no per les seves característiques personals, sinó únicament pel fet de «ser pobres» (independentment de com mesurem la pobresa). Així, l’aporofòbia floreix en contextos de desigualtat i en relacions socials asimètriques. Cortina argumenta que bona part del que actualment classifiquem com a xenofòbia (especialment, però no exclusivament, en el context europeu) és en realitat aporofòbia, ja que mentre els turistes rics són benvinguts, es rebutgen els immigrants pobres que travessen la Mediterrània. Les controvèrsies actuals no giren entorn dels immigrants en general, sinó dels immigrants pobres.

El llibre de Cortina sobre l’aporofòbia, publicat originalment l’any 2017, ha tingut una gran influència a Espanya. La paraula aporofòbia va ser escollida paraula de l’any el 2017 per la Fundació BBVA i inclosa el mateix any al Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola. Des de l’any 2015, el Ministeri de l’Interior ja elabora estadístiques sobre l’aporofòbia com a delicte d’odi en el Codi Penal. Hi ha pocs conceptes en la història recent de les ciències humanes i socials que hagin tingut un impacte tan gran en un període de temps tan curt.

Tanmateix, l’aporofòbia no és només un problema acadèmic. Al contrari, és un problema real que impacta directament en la dignitat de les persones més vulnerables de les nostres societats, fent més difícil la seva vida i també la de les institucions que les ajuden. L’aporofòbia obliga les persones a conviure amb l’estigma de la pobresa; afecta el suport social a les polítiques socials i incideix en el grau de progressivitat dels impostos i de la despesa pública. A més, l’aporofòbia agreuja altres formes de discriminació, com ara la discriminació de gènere o racial, entre d’altres.

En aquest context, aquesta conferència té dos objectius principals. El primer és convidar investigadors i investigadores d’arreu del món a explorar diverses qüestions relatives a l’aporofòbia: quines són les seves principals característiques? Com podem produir indicadors d’aporofòbia? Quina relació hi ha entre l’aporofòbia i altres tipus de discriminació? L’aporofòbia hauria de ser classificada com un delicte d’odi, tal com ho és actualment? Com aprenen les persones a ser aporòfobes? Podem classificar institucions (escoles, hospitals, etc.) com a aporòfobes? Podem considerar que alguns països són més aporòfobs que d’altres? Podrien les empreses utilitzar indicadors d’aporofòbia per monitorar què passa amb els seus treballadors pobres?

Aquesta conferència és essencialment interdisciplinària. Convidem participants de camps diversos —com ara la filosofia, l’economia, la sociologia, la ciència política, els estudis empresarials, la salut, l’educació, la història o la criminologia, entre d’altres— a enviar les seves propostes d’articles per a aquesta conferència. Les ponències inaugurals aniran a càrrec de la professora Adela Cortina i del professor Jesús Conill, de la Universitat de València. El segon objectiu de la conferència és reflexionar sobre com podem transformar els diagnòstics i les anàlisis obtingudes en les diferents sessions en propostes pràctiques per fer el món menys aporòfob. Per aquest motiu, també convidem a presentar propostes de tallers pràctics que es puguin dur a terme a l’IQS o en altres espais de Barcelona, i que ens ajudin a reflexionar més profundament sobre l’aporofòbia en el món real.

Per acabar, la conferència conclourà amb la lectura d’un «manifest contra l’aporofòbia», elaborat per les principals institucions que convoquen aquesta conferència.

Per tal de fer l’esdeveniment tan accessible com sigui possible, l’assistència a la conferència serà gratuïta. Tanmateix, les places són limitades i caldrà inscripció prèvia. Les persones assistents hauran de fer-se càrrec de la seva pròpia manutenció. Les despeses de restauració i de servei de cafeteria a l’IQS, d’allotjament o de qualsevol altra naturalesa aniran a càrrec de cada participant.

Enviament de propostes:

• Articles acadèmics: enviament d’un resum de fins a 1.000 paraules amb el títol de l’article i els noms i afiliacions dels autors i autores.
• Tallers: enviament d’una proposta de fins a 1.000 paraules amb el títol del taller, els noms de les persones de l’organització, el lloc i la durada del taller.

Totes les propostes s’han d’enviar a l’adreça electrònica aporophobia@iqs.url.edu fins al 31 de juliol. La comunicació de les propostes acceptades es farà per correu electrònic com a màxim el 15 d’agost de 2023.

Comitè Organitzador:

Flavio Comim, Llorenç Puig, Xavi Casanovas, Oriol Quintana, Mihály Borsi, Octasiano Valerio, Cristina Montañola (IQS/URL); Bea Fernandez (Fundación Arrels); Míriam Feu (Càritas); Juan-Andreu Rocha Scarpetta (Pere Tarrés/URL); José Ignacio Garcia (Cristianismo y Justicia); Jesús Ruiz (Fundación Assís); Susanna Salvador (ESADE); Míriam Diéz Bosch (Blanquerna/URL); Alba Sabaté Gauxachs (Blanquerna/URL); Montse Esquerda (Institut Borja de Bioètica/URL); Mark Dangerfield (Fundació Vidal i Barraquer/URL).